Maria Hilda "El que volem és feina, no ajuda"

Maria Hilda és la presidenta de Assat50, l'Associació de persones aturades de més de 45 anys de l'Hospitalet de Llobregat. Son una Associació ciutadana, independent i sense ànim de lucre per a persones majors de 45 anys de l'Hospitalet de Llobregat. Assat50, té com a propòsit principal, el suport col · lectiu dels treballadors majors de 45 anys, apostant per la defensa i el reconeixement del valor de la responsabilitat i l'experiència.

Hola Maria, què és l’Assat50?

Assat50 és una associació de persones aturades de més de 45 anys. Quan vam començar al 2013, era més grans de 50. Llavors érem un grup d’onze persones, que en aquell moment ens vam quedar al atur però vam veure que la necessitat començava abans i vam baixar l’edat als 45, tenint en compte també que tots els programes que parlaven d’atur de llarga durada i de difícil inserció laboral es parlava de persones de més de 45. Onze persones vam començar al febrer de 2013, avui dia som 406 i estem fent activitats per millorar l'ocupació del col·lectiu i per fer-nos visibles, per demostrar que la experiència és un valor i per a que no ens discriminin a l’hora de trobar feina. Amb això que defensem i que reivindiquem vull deixar clar que no estem en contra dels joves, tot el contrari, els joves són els nostres fills, però si no demanem el nostre lloc, acabarem sent els oblidats.

Quin tipus de persona arriba a la associació?

Ens arriba molta gent i de molta varietat, de tot tipus, persones de molts perfils. Enginyers, arquitectes, administratius... amb molts problemes, amb risc d’exclusió social, amb un atur ja molt llarg, cobrant els 426 i a vegades res, persones amb situació d’assistència social, amb ajudes...és molt dur.

Entenem que tots els membres de la junta participeu desinteressadament, com us organitzeu?

Tots els membres de la junta participem desinteressadament. La junta som 12 persones i ens reunim una vegada al mes. Parlem del dia a dia de la associació, de les activitats que fem, perquè fem molta activitat, ens reunim molt, truquem a tothom, empreses, polítics...no parem. Visitem empreses, presentem les nostres mesures que creiem oportunes... i d’aquesta manera hem aconseguit llocs de treball. Cada dimecres, a més, ens reunim a la entitat, de 22:30 a 00:00 a Santa Eulàlia i venen tots els associats que volen i també venen les noves persones que volen fer-se sòcies. Expliquem el que hem fet durant la setmana, quines empreses hem anat a visitar, que hem aconseguit, si hem aconseguit convenis de col·laboració, etc...

Quines són les principals barreres que us trobeu a l’hora de ser contractats?

La principal barrera és la discriminació per edat. Es pensen que les persones de més de 45 anys ja no poden treballar més. Realment a una persona de més de 45 ja no se li valora, ja ha perdut la feina, es pensa que ja és gran i no es valora que té experiència. I a més, a nivell social, una altra barrera és la manca de visibilitat del nostre col·lectiu d’aturats, que son un 36% dels aturats totals, però que en veritat, som els grans oblidats És dur que només presentant el CV amb la data de naixament et diguin que no.

Us ajuden els cursos formatius a l’hora de facilitar la contractació per les empreses?

És imprescindible que un aturat d’aquesta edat, es recicli. Moltes vegades l’aturat d’aquesta edat que va començar a treballar fa 30 anys, mai havia fet un CV, i ara s’ha de tornar a posar al dia. Primer de tot CV i entrevista, i després que a vegades la feina que ell feia ja no es fa i s’ha de buscar la manera de tornar a ser útil en el món laboral. S’ha de tornar a formar. Aquesta formació ha de ser una formació útil, ràpida i pràctica. No tenim gaire temps de fer formacions llargues i aquí està el problema, que ha de ser una formació ràpida. El que fem és orientar aquesta formació perquè sigui útil, parlar amb els empresaris per saber què necessiten per nosaltres fer el que faci falta per poder incorporar-los en el món laboral, que ens expliquin les seves necessitats. Però si que és veritat que no tenim gaire temps per fer una formació llarga.

Entenem que un dels majors problemes és la invisibilitat del col·lectiu, que feu per fer-vos més visibles?

Bé, no parem. Creiem que poc a poc, ens hem fet una mica més visibles, i a més, estem molt contents que ens hagin donat el segon premi del Llobregat. Crec que ens estem fent més visibles, perquè no parem. Truquem a totes les portes, empreses, organismes, administració pública, quan hem fet algun congres hem trucat a la premsa per fer més divulgació.

A nivell de l’administració, que fa per facilitar la contractació de les persones aturades de més de 45 anys?

L’administració, a la última etapa i des de la última reforma laboral ha endarrerit les politiques cap al nostre col·lectiu, han anat cap a enrere. Hem anat 20 anys enrere. S’han perdut les ajudes pel nostre col·lectiu. I si ja ho tenen difícil per trobar feina, si a més a més, no tenim una ajuda econòmica, anem cap a la pobresa i la misèria.

Quines conclusions veu treure del II Congres sobre l'ocupació de les persones aturades de més de 45 anys, que va tenir lloc el passat mes d'Abril?

Les conclusions que vem treure i que posarem en coneixement de la administració i dels organismes públics són les que ja sabíem nosaltres, no són noves. Volem que tornin les ajudes en la contractació, que torni el subsidi tal com estava, que es donin compte, que el que volem és feina, no ajuda. No a la discriminació per edat i sobretot, que ens vegin. Crec que el valor de la experiència és important per treballar.

El lema del Congrés era: “L’experiència es un valor, no t’ho perdis”. Perquè les empreses no ho consideren de la mateixa manera?

Crec que poc a poc ho aniran considerant. A la empresa li costa veure que una persona de més de 45 encara pugui treballar més, la veuen com si ja se li hagués acabat la vida laboral. També és veritat que hi ha molts joves sense feina i alhora de mirar, un empresari entre un jove i una persona de més de 45 tria al jove perquè la joventut li fa més gràcia o que sé jo... però en una societat hi fan falta les dues, els joves i els grans i s’ha de trobar aquest equilibri. Si una empresa es perd el talent dels grans, no va bé.

#entrevista #assat50 #paro #crisisfinanciera #trabajo