“El món que ve… ja el tenim aquí” per Joan Majó

Títol: El món que ve… ja el tenim aquí

Autor: Joan Majó

Subtítol: Vuit claus per preparar el després de la crisi

Editorial: RBA

Any: 2013

Número de pàgines: 141

Joan Majó Cruzate (Mataró, 1939) és doctor en Enginyeria industrial per la Universitat Politècnica de Catalunya. El 1979 va ser alcalde de Mataró pel PSC i, més tard, Ministre d’Indústria i Energia del primer govern de Felipe González, a més de diputat al Congrés de Barcelona. També, al llarg de la seva vida, ha treballat en l’empresa privada i ha estat molt vinculat a la política de telecomunicacions i informàtica, assessorant a òrgans de la Unió Europea. També ha estat director general de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió i és autor de “No m’ho crec!” (2009), “Després de tocar fons” (2010), “Els reis de l’Orient” (2011), “Luz al final del túnel: vivir y trabajar después de la crisis” (2011) i aquest últim “El món que ve... ja el tenim aquí. Vuit claus per preparar el després de la crisi” (2013). Majó, també escriu articles d’opinió pel diari El Pais, en la secció de Opinió. Actualment, és Conseller assessor de la Comissió Europea en matèria de telecomunicacions i informàtica i és president del Information Society Forum de Brussel·les.

“El món que ve…ja el tenim aquí. Vuit claus per preparar el després de la crisi” és un llibre que es va publicar l’abril de 2013, ara fa una mica més de 3 anys. Com a context de la seva publicació, podem dir que continua sent la realitat d’ara, d’un 2016, on la tan famosa crisi immobiliària, la crisi que va començar al 2008 al nostre país amb Zapatero de president del Govern, està arribant al seu fi. O això diuen. La realitat és que Espanya està vivint uns últims anys on els drets humans dels espanyols han estat violats. Uns últims anys els quals hi ha desnonaments a diari, i on l’atur continua amb uns alts números i on els ciutadans espanyols volen un canvi immediat. És, justament, el final de la crisi, el motiu pel qual Joan Majó escriu aquest llibre.

En el seu llibre, l’analista polític-econòmic s’atreveix a parlar sobre la nova realitat que viurem, un cop superada la crisi econòmica. Ell mateix, deixa clar que el seu llibre pretén ser un llibre descriptiu i no prescriptiu. A més, el llibre no és especialitzat, d’aquesta manera, qualsevol persona sense coneixements tècnics sobre economia pot seguir-lo sense dificultats. Majó no ens descobreix l’economia, però amb unes explicacions entenedores pretén explicar l’adaptació a un futur postcrisi que serà ben diferent a la realitat anterior. I així ho deixa ben clar a la introducció amb la següent frase: Quan s’acabi la crisi, ens quedarà la realitat. I aquesta realitat serà molt diferent a la que teníem abans”. En el seu llibre, Joan Majó acaba amb la idea de que la crisi és només un sot en el camí, i que el camí seguirà sent el mateix. Per Majó, aquest sot ens fa canviar de camí, a un totalment diferent del qual no coneixem res de res, serà llavors, quan haurem de començar de zero. L’autor, s’inclina per una crítica constructiva, útil i realista amb unes intencions molt transformadores. El llibre, podria funcionar perfectament com a manual, ja que es entretingut i molt fàcil de llegir. Per ajudar-nos a adaptar-nos a la nova situació de després de la crisi, Joan Majó divideix el llibre en vuit capítols, on en cada capítol tracta un tema específic, on Majó els considera vuit claus importants. Així doncs, els temes tractats en el seu llibre són els següents:

• L’economia productiva. Majó, amb un viatge al passat, conclou en aquest capítol que la descripció tradicional de tres sectors clàssics (sector primari, sector secundari i sector terciari) està obsoleta i no retrata la realitat economia. Ell creu que es deuria incloure el sector financer, ja que ha estat un dels canvis més importants i significants de la economia, el creixement del sector financer. I també tracta la no especulació bancària i la regulació d’impostos.

• La globalització sense desigualtats. En aquest capítol, Joan Majó imagina una repartició de poders justa i equilibrada.

• Els recursos per a la vida. En aquest tercer apartat del llibre, Majó és conscient de que hi ha escassos recursos, però creu en la repartició equitativa dels recursos naturals i la lluita contra canvi climàtic.

• La societat connectada i transparent. Una societat connectada a través de les noves tecnologies que permetin la coordinació entre les veus internacionals. Per Majó, una societat connectada és una societat transparent i això vol dir que no pot amagar res, que no hi ha secrets.

• Una política millor. Majó creu en una política millor com a solució al temps postcrisi, una política bona, que miri més pel bé comú i menys en el benefici propi mitjançant la intervenció d’una voluntat diplomàtica no limitada.

• Una nova Europa. Europa s’ha quedat estancada, sense ser capaç de competir contra els Estats Units d’Amèrica ni contra Àsia, ara la segona potencia. Majó opta per la idea d’una nova Europa com a gran unitat econòmica i política que representi realment la voluntat dels estats que la conformin.

• Una nova societat socialdemòcrata. L’autor creu que una clau per superar el sot seria una reformulació de la societat socialdemòcrata adaptada a les noves exigències i realitats.

• Solució del conflicte entre Catalunya i Espanya. Majó creu que arribar a un acord serà difícil, per això, ell afirma: “ Només estic disposat a ser espanyol sempre i quan no se m’obligui a ser menys català del que sóc i sempre que l’Estat defensi els meus interessos, la meva nació, la meva llengua i el futur dels meus nets. Ara mateix tinc molts dubtes de que això sigui així”.

Amb “El món que ve...ja el tenim aquí” ens trobem davant un llibre molt complet, on la gran part de la informació va acompanya de dades al final dels capítols per millorar la comprensió del lector, encara que no sempre surt la font de les dades. Aquest llibre és un llibre el qual qualsevol persona, jove o adulta, podrà gaudir, ja que no cal ser un expert en conceptes econòmics. I on no només és important l’economia, si no on la tecnologia també ho és i sobretot, la societat. La lectura del llibre es fa molt amena per la seva divisió, ja que són vuit capítols totalment independents els uns dels altres per tant, això fa que es puguin llegir en l’ordre que un consideri oportú o fins i tot, deixar-se algun sense llegir no provocarà una mala comprensió.

En definitiva, “El món que ve...ja el tenim aquí” és un llibre molt pràctic, on els seus capítols estructurats per separats es connecten en un relat conjunt que s’atreveix a oferir les claus del futur. Un relat en el qual Joan Majó exposa la seva opinió amb total sinceritat, sempre des de el respecte. Un llibre que va ser escrit al 2012, publicat al 2013 i avui dia al 2016, encara serveix, ja que el final de la crisi encara no ha arribat. Un llibre que convida a la reflexió, curt i dinàmic, molt fàcil de llegir gràcies al llenguatge utilitzat i a les explicacions entenedores en tot moment. Un llibre sense la necessitat d’innovar, però parlant al lector amb total sinceritat, sobre una realitat, que potser arribarà quan el món sencer sigui capaç d’obrir una mica la ment i no mirar sempre pels interessos propis i ser una mica més humils, per aconseguir un món millor junts, ajudant-nos entre tots per créixer i superar la crisi i l’època de després.

#reseña #libro #crisisespañola #crisisfinanciera #2008 #joanmajo