"L'educació es la clau del futur"

“Per superar la crisi hem de fer canvis de molts tipus, no només en relació a l’economia, sinó també dels que toquen la intimitat de les persones”. Aquesta frase tan contundent l’escriu el polític, empresari i també divulgador econòmic Joan Majó, en el seu segon llibre Després de tocar fons. La seva primera publicació No m´ho crec va veure la llum l’any 2009 i un any després va publicar de la que parlarem en aquest text. Majó es ex-ministre d’indústria i Energia durant el govern de Felipe González, aquest llibre el va escriure per aportar optimisme al futur després de la crisi econòmica.

Retallades, augment de la corrupció, augment de l’atur, noves polítiques socials, al 2010 tot juts es començàvem a notar els efectes d’aquesta crisi. Però Joan Majó, tenia clar que “Havíem tocat fons”, i amb aquest títol ens deixa clar que no podíem anar a pitjor. Ara –al 2016- amb la perspectiva de sis anys més, mirem com hem caminat per aquest fons, i és cert que hem caminat uns quants anys més dels que ell deia. Joan era dels que creia que un cop baixar només queda pujar, però la realitat va ser un altre, quan pensàvem que el fons ja era prou profund alguna cosa feia veure que encara quedàvem metres de profunditat. Actualment encara vivim conseqüències d’aquesta crisi, això ens fa pensar que la pujada està sent lenta, molt lenta. Possiblement Majó es va aventurar es pensar que la pujada seria rapida, però al final les dades parlen per si mateixes: l’atur espanyol al gener del 2008 era del 9%, al gener del 2010 el 19’1%, al gener del 2012 el 23’2%, l’octubre del 2014 hi havia un 24% i al abril del 2016 un 22’7%. Amb aquestes dades ens queda clar que la recuperació econòmica havia durat més temps del que es pensava.

L’ex-ministre explica en la primera part del llibre en què consisteix aquest cop i explica els elements en comú que hi ha amb els Estats Units. Fa una explicació polida sobre la crisi, en el nostre cas diferents a la dels Nord-americans: a Espanya tot va arribar per culpa del sector immobiliari, els bancs van deixar de concedir crèdits pels pisos que es compraven, aquests crèdits al principi es podien aconseguir amb un finançament fàcil, en canvi als EUA va començar tot amb la caiguda del sistema financer. Els bancs americans es van intoxicar amb actius tòxics, els espanyols no. En canvi els bancs espanyols van estar més de sis anys gastant i invertint més diners dels que guanyàvem, això va acabar amb el endeutament. La disminució del PIB, l’estoc de pisos i l’augment de l’atur poc tenien a veure amb la davallada que va permetre el govern dels Estats Units de Lehman Brothers. Al capítol 8 l’autor diu: “És una crisi de moltes naturaleses, algunes queden amagades i per això és difícil sortir-ne. És una crisi de valors socials. Les coses que passen a l’economia són conseqüència de decisions de persones i grups socials, no només depenen de lleis econòmiques”. Això s’ha de tenir molt en compte, la crisi també es responsabilitat dels ciutadans, les crisi son períodes cíclics, i quan s’està a dalt els ciutadans no pensen que es pot caure molt ràpid.

La visió personal, el vocabulari senzill i la forma que te l’autor d’emportar-se el tema al seu terreny fa que la lectura d’aquest llibre sigui molt còmode. Les seves argumentacions també afavoreixen a tenir una lectura agradable. Majó te l’habilitat de posar en manifest una sospita personal que te a veure la caiguda del Banc pioner als EUA, amb aquesta sospita demostra el seu coneixement i també l’interès que té pel tema. El ministre d’Hisenda americà durant el govern de Bush que va permetre la caiguda del banc Lehman Brothers, era l’antic President de Goldman Sachs, principal rival de Lehman.

A la segona part del llibre detecta aquells sectors on en un futur – amb la visió del 2010- es podrien haver creat noves necessitats que demanessin de noves activitats econòmiques. Majó es vol anticipar a les necessitats que podrien haver sorgit en el futur per crear llocs de treball i d’aquesta manera no deixant que l’atur augmentessi tant. L’autor parla de les tres revolucions tecnològiques de la humanitat, algunes de les que trobem dins d’aquest camps son: el biocombustible, l’energia nuclear, les energies renovables o la biotecnologia. Una mirada endavant amb esperança, que es com es titula aquesta segona part explica que “Estem en el curs de tres revolucions, una és vella i no està acabada –l’energia-, la segona està en plena ebullició –el camp de la informació-, i la última és incipient i plena de promeses –la biotecnologia i el camp de la genètica-. “Hem de conèixer les conseqüències que tenen i fer unes pinzellades ràpides del que ens portaran els propers anys”. L’autor parla d’un marge de cincs anys –al 2015-, doncs podem comprovar que el que era una esperança de futur pel món laboral i les futures sortides professionals acaba en aquesta frase. Parlem de les tres revolucions tecnològiques: la revolució de l’energia, continua inacabada, es més, podem dir que es troba en retrocés, les polítiques de les energies renovables que va posar en marxa amb el govern de Zapatero es van parar quan el Partit Popular va arribar al mandat. La revolució de la informació si que podem dir que continua i aquesta la podem trobar en plena ebullició, però la seva ebullició no es tant com per crear nous llocs de treball, possiblement al contrari. En aquest sentit la revolució està sent molt gran, els mitjans de comunicació convencionals pateix molts canvis, les noves plataformes o la convergència de les redaccions... La informació augmenta a la xarxa i deixa als mitjans convencionals en una posició obsoleta, la conseqüència son tots els professionals que han acabat al carrer sent substituïts per una persona que es pretén que faci la feina de quatre. Per l’últim la revolució al camp de la biotecnologia, si la primera dèiem que estava estancada aquesta està totalment parada. Les retallades en diferents àmbits com, educació, sanitat o cultura, fan que les universitats es quedin amb un pressupost mínim per el camp de la investigació. Les proves o els estudis que es realitzin tenen un finançament tan petit que gairebé no es pot tirar endavant. Amb tot això ens adonem que les possibles sortides a la crisi son limitades pels efectes de les polítiques socials.

La causa profunda de la crisi economia la hem de buscar en el comportament dels ciutadans, en els seus valors i les seves actituds. D’això es parla en l’última part del llibre, Nous valors per la convivència, L’autor posa molt èmfasi en com som educades les persones, creu que l’educació hauria d’ensenyar a entendre conceptes com “equitat” i “sostenibilitat”, dos paraules que van relacionades als valors fonamentals de la llibertat, la igualtat i la solidaritat. La cau es aconseguir una societat sostenible econòmicament, socialment, ecològicament i culturalment. “Per parlar de creixement sostenible quan sortim de la crisi hem de recordar aquests quatre conceptes. La sortida només serà bona si està basada en un model sostenible. Si es deixa de banda algun concepte es produeix un empobriment econòmic, una revolució social, inestabilitat ecològica…i el creixement s’atura” diu l’autor. La crisi que encara patim té una part important de naturalesa humana. L’educació i els seus agents, es el títol del epíleg, es manifesta la importància dels nivells educatius dins la societat, l’autor posa èmfasi en el tema dient que “El nivell d’educació és el millor indicador de benestar de futur. Per sortir de la crisi cal una reconversió de l’economia però també de les persones. El nostre problema principal rau en l’educació i l’educació és cosa de tots”.

El llenguatge que fa servir l’autor ajuda a anar llegint i reflexionant a la vegada, ja que utilitza un llenguatge molt planer. En aquest llibre no només dona les causes de la crisi, si no, que també dona solucions per sortir-ne. Com nosaltres ens trobem en el futur del que ell parla – el seu futur es el 2015- podem dir que les solucions que ell proposa no s’han dut a terme. Majó proposa una reconversió de l’economia, realitzar una transformació estructural, “no es tracta de fer una recuperació econòmica, sinó inventar i crear un milió de llocs nous de treball que abans no existien. No es tracta de tornar a la dinàmica normal sense fer modificacions ni propostes noves perquè tornarem al punt on estàvem abans”.

La societat està boja per sortir de la crisis, es possible que pensin que tornaran a estar com estàvem abans de la bombolla del 2008, però aquí es a on recau l’error i la falta de valors i d’educació de la que parla l’autor. S’han d’ensenyar nous valors i noves actituds per no tornar al mateix punt.

#Majó #crisisfinanciera #economía #educación #recuperación #banca #LehmanBrothrs