Un viatge en el temps per Francesc Cabana
- Paula Barrio
- 15 mar 2016
- 5 Min. de lectura

La cultura de la cobdícia. Les Claus de la crisi econòmica a Catalunya de Francesc Cabana

Aquest llibre tracta les causes i les conseqüències de la crisi econòmica que va començar al 2008 i que a dia d’avui encara estem vivint, perquè a diferencia del que diu la comptabilitat nacional de que a l’any 2014 aquesta crisi va concloure, l’economia espanyola no ha recuperat els valors previs a la crisi. Quan el llibre es publica, al 2009, Espanya s’estava enfonsant. Jose Luis Rodríguez Zapatero era el president del Gobern espanyol, un país on moltes empreses estaven tancant, milers de persones es quedaven sense treball i época on van començar els desnonaments diaris. En aquest context es publica el llibre de Francesc Cabana, un llibre on l’autor fa un anàlisi dels motius de la crisi a partir de casos pròxims i de viatges al passat. En una mica més de 100 pàgines l’autor, a més de comparar com s’està vivint la crisis en Espanya, en Catalunya i en diferents llocs del món, també compara la crisi de 2008 amb una molt famosa del passat, la del “crack” del 29.
Francesc Cabana és historiador de l’economia i és un personatge molt valorat i respectat pel que fa a l’anàlisi de la crisi immobiliària i financera a Espanya, és advocat i col·legiat d’honor dels Col·legis d’Economistes i Periodistes de Catalunya. És especialista en temes d’economia i ha publicat molts treballs relacionats amb la història de la banca, de l’economia catalana, de la burgesia i de la història recent del país, com és el cas d’aquest llibre. Col·labora al diari Avui i per la seva credibilitat, és un economista respectat per tothom que a l’any 1998 se li va entregar la Creu de Sant Jordi.
El seu llibre tracta la crisi de manera clara i precisa, analitzant detalladament i en especial el panorama català i espanyol. En el llibre explica les crisis d’aquest segle d’una manera molt amena, afegint anècdotes i parlant de noms concrets, és a dir, parla d’immobiliàries pel seu nom, bancs concrets i persones conegudes per tots nosaltres. És un llibre sense pròleg, comença d’una forma molt directe, com tot el llibre, ja que en 130 pàgines repassa esdeveniments del passat, exposa les causes de la crisi, crítica posant noms i cognoms i tot això utilitzant la ironia i el sentit del humor. El llibre està dividit en cinc parts en les quals, en totes, es mostren constantment cites de persones públiques i informació bibliogràfica, la qual cosa ens indica que no és un llibre on es prioritza la opinió de l’autor. Amb tants viatges al passat i al present, és un llibre que no té un ordre cronològic, si et saltes algun capítol no passa res, ja que cada apartat està ben organitzat i explicat. Això és una avantatge, ja que al estar estructurat amb mini capítols el lector pot decidir l’ordre de lectura, i si té un dubte tornar a enrere o buscar més endavant.
És un llibre interessant de llegir, ja que a primera vista es pot observar el contrast de fonts. És un llibre on es valora l’estat de Catalunya, d’Espanya i del món en general al 2009, així que el títol no és del tot cert, ja que no només es centra en Catalunya.
Per acabar, Francesc Cabana explica opcions per sortir de la crisi, mostra una mica d’esperança (en especial a Catalunya) però sent sempre realista i, alhora, adverteix de que hi tornarà a haver-hi una altre si no s’actuà de manera correcta i adverteix dels nous perills. Cabana sosté que els errors humans persistiran sempre, d’aquesta manera, Francesc Cabana recolza la teoria dels cicles econòmics i creu que després d’aquesta crisi, vindrà una altra més. Això només pot canviar si el comportament humà canvia, d’aquí al títol de la cultura de la cobdícia. Aquesta cultura ha estat la responsable de portar-nos a la crisi, i com les persones no comencin a canviar, mai ens en sortirem, ja que encara al 2016 hi continuen les desigualtats socials, l’atur i la crisi econòmica.
En aquest moment del llibre, és on trobem una connexió entre economia i psicologia. Si durant tota l’obra la connexió havia estat amb la història i els contextos socials, hi apareix un tercer tema, la psicologia. Es parla de comportaments humans, de la desconfiança, de la corrupció, de la cobdícia, que és per aquets comportaments on ens trobem ara al 2016 i on ens trobàvem també al 2009, data on Francesc Cabana va escriure la seva obra. L’autor proposa que per donar fi a aquesta cultura que només ens farà que portar-nos a més crisi, pel mal camí, ell proposa un canvi en els valors humans, una tasca gens fàcil. Per Cabana, la societat ha d’aprendre a valorar més les coses, l’esforç, a valorar més el treball, a no cansar-se mai d’augmentar el seu coneixement, de voler aprendre coses noves cada dia, de descobrir, innovar, d’investigar i tot això, sense pensar en els diners. Ha de ser molt més importants aquests valors que els diners guanyats, perquè si no, segons Francesc Cabana, la pròxima crisi serà molt pitjor que la actual, que ja va camí dels vuit anys.
Al acabar el llibre, el lector entra en una reflexió o això hauria de ser el que hauria de passar. Perquè aquest llibre està escrit al 2009, i aquests valors, a dia d’avui, Març del 2016, encara no s’han aconseguit. I a la vista està, com he dit abans, la crisi continua, l’atur espanyol no disminueix, les desigualtats socials es veuen als carrers de totes les ciutats espanyoles. Tot segueix com fa set anys enrere.
És veritat que ha nascut en l’últim any un moviment pel canvi, que les coses han canviat una mica, però la realitat continua sent molt igual, la corrupció és el nostre gran problema, hauria de ser la nostra primera preocupació i no ho és. Segueixen al poder els mateixos, els de la cultura de la cobdícia, així no anem bé.
Crec que per ser un llibre de cent trenta pàgines, La cultura de la cobdícia és una obra molt completa sobre economia, ja que fa un repàs en el temps, en la història econòmica i sobre l’estat de Catalunya, Espanya i el món al 2009, al inici de la crisi. A més, crec que relacionar encomia, amb historia i amb psicologia el fa més interessant i més fàcil de llegir.
Per tant, és un llibre molt amè, fàcil i ràpid de llegir, interessant ja que és directe i apareixen anècdotes i còmode ja que no segueix un ordre cronològic. Un llibre que sense ser amant de l’economia, es gaudeix llegint-lo.
Commenti